Som els qui vam plorar el 1992 i vam posar la llavor perquè els nostres nets entenguessin els seus. Som la hòstia i no pequem de falsa modestia. Estimem la pilota i estimem perdre si la pilota és nostra. Ens importa guanyar, sí, però ens importa més com ho fem. Ens agrada riure, plorar, enfadar-nos i neguitejar-nos amb qui abracem al nostre costat i ens acompanya. Portem l’escut enganxat al pit i
cada batec del nostre cor fa créixer la nostra ensenya. Estem a tot arreu i tan se val d’on venim. Som el crit enmig del silenci i el silenci dins del soroll. Som també la llum en dies núvols i l’abraçada després de perdre. No hi som per aixecar copes, però ens veuràs a primera fila. Quan vinguin mal dades, serem els primers. Això no va d’omplir prestatges, això es molt més important. Això, blaugrana fu***rs, és un sentiment.
És passió, és rauxa, és seny si cal, és llevar-se cada matí pensant que hi som sempre i que mai deixarem de ser-hi.. Som qui, en la derrota, obre els braços i entre les mans aguanta ferma una bufanda resistent al temps. Cantem i ens quedem sense veu i vivim cada partit com si fos l’últim i celebrem cada gol com si no n’hi hagués més demà. Perquè el demà no existeix sense tu. SOM ELS PUTOS BLAUGRANA FU***RS.
